dissabte, 28 de maig del 2011

Síntesi final

La realització del diari de pràctiques ha sigut una eina molt profitosa per que, personalment m'ha servit per anar fent feedbacks del meu procés de pràctiques i petites autoavaluacions.


Totes les sessions realitzades fins ara han sigut correctes, sense cap incident. Tots els professionals i especielistes han col·laborat en el desenvolupament de la meva intervenció segons les seves possibilitats en la funció educativa.


Les coordinacions amb altres serveis han sigut bones però he trobat a faltar més interès per part de l'UTAC a l'hora de facilitar-li recursos per a comunicar-se i terballar a l'aula ( l'ordinador)


El pla de treball s'ha portat a terme segons la previsió inicial, tot i que he modificat l'ultima fase, la d'avaluació per a poder acabar abas i contemplar-lo tot a la memòria. La previsió era acabar el dimecres 8 però augmentarè les hores de cada sessió i farè una sessió dimarts dian 31 ( els dimarts no feia cap sessió) i acabaré les pràctiques el dia 1.


En quant a l'avaluació encara no l'he realitzada però a grans trets hem aconseguit la majoria d'objectius previstos, tot i que alguns com l'autonomia per a fer determinades activitats i el control de la frustració davant situacions desagradables tant sol s'ha iniciat i encara no estan assolits.


La meva valoració tant del diari com de les pràctiques és molt positiva i enriquidora.

He ampliat els meus coneixements inicials sobre la hemiparèsia, l'espectre autista i els trastorns del llenguatge.


Compartir experiències, altres punts de vista, altres casos diferents, etc. et donen l'oportunitat de valorar altes possibilitats i actuaciosn ampliant el repertori inicial de respostes educatives i orientatives.


Les pràctiques són una experiència formadora fantàstica, indispensables en la formació del psicopedagog, i que s'han de compartir.

Cuidem d'en Louis



Cuidem d'en Loius és un conte que tracta el cas d'un nen autista que arriba nou a l'aula i ningú compren que és el que fa ni com actua.

Quan li fas una pregunta no contesta i repeteix el que li has dit, quan dibuixa no dibuixa res en concret..., però finalment el grup d'alumnes descobreix que li agrada molt jugar a futbol i troben la forma de poder jugar amb ell i compartir experiències.

És un llibre per a explicar als alumnes, parlar de les característiques del nens autistes, respectar-les i entendre una miqueta la seva manera d'actuar. Explicar als alumnes una manera de relacionar-se amb un nen autista.

Ely, L. (2004) Cuidem d'en Louis. Barcelona, Serres.

divendres, 27 de maig del 2011

Coordinació amb altres serveis

Coordinació amb el CDIAP ( Centre de Desenvolupament Infantil i atenció precoç)

L'A.A. acudeix al CDIAP dos dies a la setmana, un a fer logopedia i psicopedagogia i altre a fer fisioteràpia.
Les coordinacions fetes durant tot el curs i l'última són per establir i consensuar mab el centre ( tutora, mestra d'educació especial, i EAP) els objectius que s'han d'establir amb l'alumne en relació al treball que estan fent.
L'ultima coordinació es va parlar sobre els objectius comunicatius a aconseguir:
- Estructura de les frases amb la utilització del plafó de comunicació.
-Augmentar el camp semàntic del plafó.
- Millorar la pronúncia de les poques paraules que diu o repeteix.

Per poder establir una comunicació més fluida entre el CDIAP i el centre, fer una llibreta de comunicació amb el que es treballa tant al CDIAP com al cetre, per a fer un seguiment més detallat.

Si voleu més informació sobre els plafons de comunicació podeu anar a la següent pàgina que ho resumeix molt bé:
http://www.slideshare.net/creal1/plafons-de-comunicaci



Coordinació amb l'UTAC (Unitat de Tècniques Augmentatives de Comunicació)

Després de l'observació feta a l'aula es van arrivar als següents acords
- S'ha de canviar el plafó, treient les paraules que domina i augmentant altres que ha de fer servir.
- A casa, no necessita plafó, per iaxò s'han d'enganxar paraules i no pictogrames per a adquirir vocabulari escrit.
- Si millora el domini de l'ordinador se li podria passar unes proves per a proporcionar-li un ordinador personal per a l'aula com a eina de treball i de comunicació: es recomanen el terball d'alguns jocs a Internet i d'alguns programes:


  • poissonrouge, són jocs per a millorar el domini del ratolí

www.poissonrouge.com/



  • Tuxtype, un joc per a treballar les lletres. Ho podeu descarregar a

http://windows.software.hispavista.com/vista/n20100-tuxtype/



  • Minisebrian, altre programa per a treballar les lletres, ho podeu descarregar a

http://descargar.traducegratis.com/s/scaricare+il+gioco+minisebrian+gratis.htm?c=2&siz=10&



Per a més informació sobre L'UTAC i els serveis que ofereix podeu consultar la seva pàgina web:


http://www.utac.cat/





dimecres, 25 de maig del 2011

Assessorament a la mestra especialista de música

La mestra de música tenia molts dubtes sobre com orientar les classes per a que A.A poguès participar, sobre les continuguts que havia de treballar amb ell i sobre els objectius que s'havien de fixar, dubtes comunes a tots els mestres que tenen a classe a un alumne amb dificultats.

Però en el cas de la classe de música vam deixar a banda tots els continguts i els objectius a assolir, per que després de fer l'observació ens vam adonar que no estava gens adaptat a aquesta classe. No vol participar en cada activitat, i quan s'intenta forçar una situació, de seguida plora, i no es tracta de rabacades, sinó que el nen es troba angoixat. Pot ser altra conducta obsessiva per que normalment gaudeix amb la música.

L'objectiu és intentar reconduir les conductes no desitjables (plors, rabacades, la manca de participació...) cap a una participació activa i de bon grat en les activitats proposades. Es farà servir com a fil conductor entre un context agradable i el desagradable, una granota de peluix que hi ha a classe i que li agrada molt.

dilluns, 23 de maig del 2011

ENSEÑAR A LOS NIÑOS AUTISTAS A COMPRENDER A LOS DEMÁS










Us volia parlar d'un llibre, que estic terballant amb el cas del A.A. que es diu "Eneñar a los niños autistas a comprender a los demás. Guia pràctica para educadores"




- Howlin, P., Baron-Cohen, S., i Hadwin J. (1999) Enseñar a los niños autistas a comprender a los demás. Guia práctica para educadores. Barcelona: CEAC




No us deixeu enganyar pel títol per que no només ajuda al nen a comprendre als altres, si no també a conèixer les pròpies emocions i a controlar-les en situacions fictícies que després poden traslladar a la vida real i a situacions quotidianes.



Es tracta d'activitats mitjançant les quals no cal que el nen parli, si no que assenyali com es sent depenent la situació que marca cada dibuix.








Hi ha diferents nivells i es treballa la identificació de les emocions basades en la situació, el desig, i la creença.


És un llibre molt interessat i que personalment recomano per al treball amb nens autistes o que estan dins de l'espectre autista.

dissabte, 21 de maig del 2011

Orientació a la mestra de psicomotricitat

L'alumne presenta una hemiparèsia que dificulta la seva mobilitat per que presenta dificultats de moviment en tot el costat esquerre del seu cos. Camine amb fèrules a les sabates i quasi no mou el braç esquerre. La ma esquerra no la mou i quasi no la fa servir.

Els dubtes de la mestra dé psicomotricitat estaven enfocats al tipus d'activitat que pot fer o no pot fer l'alumne i als objectius que se li han de demanar a l'alumne, ja que no són els mateixos que els que tenen la resta d'alumnes del grup.

El nen està molt integrat amb el grup i gaudeix de les activitats que la mestra proposa. Es mostra molt participati ( en altres classes no ho fa), espera el torn per a fer les activitats ( tot i que de vegades no pot esperar i ho fa a la mateixa vegada que altre alumne).

Les activitats que ha de realitzar són les mateixes que la resta del grup (ja que co es mostra tant participatiu no se li pot demanar que no faci una activitat que han fet els companys), però les ha de fer a la seva manera. Per exemple, en els cicuits, en les activitats d'equilibri se li ha d'agafar i ajudar, en les activitats de saltar i còrrer no se li pot demanar que vagi a presa, ha d'anar al seu ritme, etc.


Els objectius no són tant precisos com els de la resta del grup, són més generals:

- Participar de bont grat en el desenvolupament d eles activitats.
- Utilitzar més la ma esquerra per a arrossegar coses.
- Mantenir el equilibri amb els dos peus.
-Millorar la coordinació oculo-manual.
- Saltar a dins d'un cercle.
- Pujar i baixar rampes sense ajuda.
- Realitzar els circuits proposats amb ajuda.
- Xutar la pilota amb el peu esquerre.
- Relaxar-se després de les activitats motrius.

dimecres, 18 de maig del 2011

ENFOCAMENTS TERAPÈUTICS PER A L'HEMIPARÈSIA

Existeixen diferents enfocaments terapèutics que aborden aquesta condició. Entre els més coneguts podem trobar:



La teràpia de Neurodesenvolupament (Bobath)


Neurodesenvolupament Bobath va ser el nom que se li va donar a la filosofia de tractament creada per un matrimoni, en els anys 40, que es deien Berta i Carel Bobath.
El Carel Bobath, era neuròleg, i va ser qui li va posar les bases a totes les idees de treball que la Berta (fisioterapeuta) tenia per tractar de millorar el control de moviment dels nois amb disfunció motora de tipus central.El pensament de Berta era més empíric, tènia que veure molt amb la pràctica i amb coses intuïtives, ja que veia que amb determinats manejos en els seus pacients, millorava la postura i el moviment.

Però perquè un mètode tingui sentit, es necessita la base teòrica, llavors el seu marit com a neuròleg, li va donar les bases neurofisiológiques a això que ella feia de manera empírica. I així es va armar aquesta forma de tractament.



La teràpia Psicomotriu


És la més coneguda ja que és la que realitzen amb els fisioteràpies en els centres de rehabilitació.
La psicomotricitat s’ocupa de la complexitat del desenvolupament del ser humà y, concretament, de la seva maduració psicològica i la relació que estableix amb el mon extern.
Existeixen les pràctiques més funcionals que es centren en les exigències de normalització de competències i comportaments, i les pràctiques més expressives que responen a la necessitat d’ elaboració d’emocions i representacions inconscients per mitjà de la motricitat i el joc.



La teràpia d'Integració sensorial.


Ayres va desenvolupar la seva teoria d'integració sensorial amb l'objectiu de descriure, explicar i predir les relacions específiques entre el funcionament neurològic, el comportament *sensori-motor i l'aprenentatge acadèmic. Esperava poder identificar patrons de disfunció entre els nens amb problemes d'aprenentatge i poder desenvolupar tractaments específics. Buscava, abans de res, poder explicar les causes d'aquests problemes amb la finalitat de determinar el tractament òptim.
La Teoria de la integració sensorial va ser creada per abordar problemes d'aprenentatge en els nens. Es tracta, més que d'una tècnica específica, d'un enfocament terapèutic. La seva creadora va ser la doctora Jean *Ayres, terapeuta ocupacional nord-americà, que va formular aquesta Teoria de la integració sensorial a partir de les seves pròpies investigacions i va establir també l'avaluació i el tractament de les disfuncions d'integració sensorial.



La teràpia Votja


És un principi activador del Sistema Nerviós Central que consisteix a evocar els patrons de postura i moviment normals activats a través dels dos patrons de la Locomoció Reflexa:

reptació reflexa (decúbito prono) i voltejo reflex (decúbito supí i lateral).

El tractament se centra a col·locar al nen en diferents postures, estimulant punts específics i oposant resistència al moviment que es desencadena.